Paz Dorado ha estat condemnat a dos anys de presó per desviació de fons públics i és propietari de molts dels terrenys on l'Ajuntament de Sant Feliu pretén realitzar alguna actuació urbanística.

El grup municipal d'ICV-EUiA, amb Jordi San José al capdavant, ha denunciat públicament a través de diversos textos la manca de transparència de l'Equip de Govern pel que fa a l'operació relacionada amb la Sala Ibèria.

En aquests textos, a principis d'any San José qualificava l'operació de "massa tèrbola" i amb "olor de socarrim i opacitat" després que PSC i CiU volguessin, segons ell, donar llum verda a la despesa de 2,7 milions d'euros sense els informes legals corresponents i al marge de qualsevol debat al Ple. Durant aquest mateix Ple, l'Alcalde va negar la paraula a l'interventor en el moment que el mateix posava de manifest les insuficiències informatives i procedimentals de tot el procés i proposava la suspensió de l'opció de compra fins a la resolució d'aquestes insuficiències.

Un altre dels aspectes que denunciava San José són les presses per comprar la Sala, ja que al desembre de 2008 l'Equip de Govern ja volia aprovar els tràmits de compra tot i que l'opció no vencia fins l'octubre de 2009. Davant d'aquesta situació, el gener de 2009, ICV-EUiA van presentar una instància on demanaven una taxació independent i un procediment acceptat per tots els grups municipals. El text es qüestionava "què tenen a amagar?" Vázquez i Burgui si rebutgen aquestes dues peticions i finalitzava afirmant que "Sant Feliu no pot tolerar ser governada per persones que generen la més mínima sospita d'acord amb empresaris que han defraudat diners públics".
San José qualificava l'operació de "farcida de dubtes fins al capdamunt" en un text on explica com l'Alcalde va negar l'entrada a la Sala Ibèria del taxador proposat pels regidors d'ICV-EUiA que havia de valorar el preu actual de la Sala, amb l'objectiu segons ell, que "amb diners de tots" no haguem de pagar "per exemple, favors a ningú. Per exemple, a cap Paz Dorado.". El text acaba amb una advertència referint-se a l'Equip de Govern: "Que potser creuen que tothom callarà sempre?"

Efectivament, segons explica Jordi San José en un altre escrit en referència a una nova taxació, "la resposta de l'Alcalde va ser clara: No" i afegeix que, al grup municipal d'ICV-EUiA "ens estranya molt i molt que es doni per bona una valoració (la privada, d'Ibertasa, febrer de 2005)". En aquell moment, ICV-EUiA realitza una tercera petició d'informació sobre diversos punts concrets adreçada als serveis tècnics, jurídics i econòmics municipals per tal de garantir la transparència de l'operació.

El dia 20 de febrer de 2009, ICV-EUiA i ERC realitzen una roda de premsa "sobre els dubtes persistents i la pressa en la compra de la Sala Ibèria".

Cinc dies més tard, durant el Ple Municipal es va aprovar la compra per 13 vots a favor (8 PSC, 3 CiU, 2 PP) i 8 en contra (7 ICV-EUiA, 1 ERC).

Gairebé un mes després, el Govern Municipal va convocar un Ple Extraordinari a les 13:00 h per parlar de la Sala Ibèria. Carles Soriano d'ERC afirma que "un cop més fan una cosa estranya en aquest tema". El següent pas que ERC i ICV-EUiA realitzen conjuntament és la presentació d'un seguit d'al·legacions on denuncien que l'Equip de Govern ha incomplert el Reglament Orgànic Municipal i ha negat els drets als regidors i regidores a l'entregar la informació completa de l'expedient només tres hores abans de la seva aprovació.

Finalment, en un article publicat al butlletí, ICV-EUiA assegura que "tenim l'evidència que la Sala Ibèria es va valorar per damunt del seu cost l'any 2006". Denuncia que l'Alcalde s'ha negat constantment a realitzar una nova taxació de manera que segons aquest grup municipal "PSC i CiU només han aconseguit que es mantinguin tots els dubtes raonables sobre la compra de la Sala Ibèria".

Cal tenir en compte que davant d'aquestes presumptes irregularitats, la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes va proposar a aquests dos grups de l'oposició de realitzar una taxació independent a càrrec de la "Societat General de taxacions", una de les tres entitats autoritzades per la Generalitat per fer tot tipus de taxacions. Sorprenentment ERC i ICV-EUiA van rebutjar la proposta. D'aquesta manera i degut a l'alt cost econòmic que comporten aquest tipus de tràmits que els ciutadans i les entitats de base no poden assumir, els partits polítics governants han quedat al marge de possibles processos judicials.

­El "Baròmetre Global de la Cor-rupció" de 2007, elaborat per la ONG Transparency International, conclou que els partits polítics són la institució més corrupta segons l'opinió de la ciutadania de l'Estat espanyol. El cas del famós 3% va posar de manifest com els partits polítics s'encobreixen entre ells. També fa poc, Jordi Pujol, arran d'una entrevista a TV3, va assegurar en relació al "Cas Pretòria" que "millor no tirar del fil perquè podrien prendre mal tots plegats".

Segons ha posat de manifest La Vanguardia, "el conseller delegat d'aquesta companyia amb seu a Madrid, Manuel Carrillo, ha estat imputat pel jutge Garzón per un presumpte delicte de suborn. L'acte del jutge sosté que Carrillo -actualment en llibertat sota fiança després d'abonar 100.000 euros- va entregar a l'alcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, 6.480 euros perquè se li prorrogués la concessió del servei de neteja."

IC-V va contractar l'empresa de "Luigi"

La relació entre l'Ajuntament de Sant Feliu i els imputats pel cas Pretòria no acaba aquí. Luís García Saez, alies "Luigi", va ser expulsat del PSC l'any 1992 per un altre cas de presumpta corrupció. Posteriorment va fundar l'empresa Agrotecsa (AGT), que va signar contractes milionaris amb ajuntaments de l'àrea metropolitana entre els quals hi havia Sant Feliu de Llobregat.

L'any 1996, durant el mandat de Francesc Baltasar, l'ajuntament va contractar l'empresa de Luís García, AGT Construcciones, pel "projecte de reforma de les pistes d'atletisme en el sector les Grases", segons apareix reflectit en el Diari Oficial de la Generalitat. El cost de les obres de reforma ascendia a 49.142.240 pessetes (295.350,81 euros).

Tot i així, des de la Plataforma Aire Net aquest comunicat s'ha pres amb molta cautela, després d'experiències anteriors amb enunciacions similars, i se sospita que aquesta sigui "una estratègia per eludir el darrer control de la moratòria - que requeria adequacions tècniques - amb la finalitat d'obtenir ara la llicència mediambiental sense complir els requeriments exigits per la Generalitat tot al·legant la reducció de la producció. Tot plegat per, més endavant, sol·licitar una modificació parcial que, per ser només un canvi menor, no els obliga a dur a terme els tràmits d'exposició pública d'allò que es fa o es farà". Aquesta sospita des de la PAN es veu reforçada pel "sobtat i sospitós interès per part d'IC-V, pro-incineradora, de reunir la Comissió Mediambiental després d'un any de silenci absolut".

Més endavant, durant la reunió de la Comissió Mediambiental del dia 19 de novembre, a la qual van assistir tan sols 10 persones - representants de la federació d'associacions veïnals santfeliuenques, de la PAN, de Cemex i de l'Administració, exceptuant representants de partits polítics - es va confirmar el fet que la Sanson no ha de passar el darrer control establert a la moratòria ni complir els requisits que s'hi estipulen, ja que des del mes d'agost havia informat la Generalitat de Catalunya que, a causa de la situació econòmica, reduiria la seva activitat a tot allò que exclou la producció de ciment i, per tant, la utilització de residus per a la generació d'energia als forns. El representant de la Sanson present a la reunió, però, no va descartar la possibilitat d'engegar de nou la producció de clínquer en el moment que la conjuntura econòmica canviï. Quan això succeeixi, el tràmit administratiu com a gestor de residus es trobarà facilitat per les circumstàncies en què s'ha submergit la cimentera ara per ara, i és que amb tan sols un gest burocràtic serà suficient per obtenir l'autorització, sense terminis ni exposicions públiques, tal com sospitava la Plataforma Aire Net de Sant Feliu.

La requalificació de zones verdes a Sant Feliu és una de les actuacions que la Coordinadora rebutja dins del marc de la modificació del PGM, que també inclou la construcció de la ronda nord, la reducció de zones forestals de Collserola i la perpetuació de la cimentera Cemex en aquest parc natural com a coincineradora de residus; totes elles són actuacions considerades per part dels organitzadors de les jornades de protesta, injustificades, i només responen als beneficis d'interessos privats i no als de la ciutadania.

Cada cop s'engeguen més mobilitzacions i accions de recolzament al pres anarquista Amadeu Casellas.

Amadeu va ser empresonat fa 23 anys, després de condemnar-lo per fer expropiacions a bancs sense delictes de sang en benefici de les lluites obreres de l'época. Ha portat a terme set vagues de fam, i amb la darrera ha perdut la mobilitat de les cames. El seu objectiu és lluitar contra aquest estat repressor i reivindicar els drets de les persones preses, tot denunciant el sistema penitenciari que permet que l'Estat l'acusi de diferents delictes inexistents per manternir-lo tancat.

Diferents col·lectius i persones s'han organitzat per tal de denunciar aquest fet, que ha estat silenciat pels mitjans de comunicació massius.

Al Baix Llobregat, s'estan portant a terme concentracions quincenals. Una d'elles es va realitzar el divendres 27 de novembre a la Plaça de l'Estació de Sant feliu de Llobregat.

Per a més informació, visiteu el bloc:
http://llibertatamadeu.blogspot.com/

La iniciativa va comptar amb els vots a favor del propi regidor d'ERC i dels 3 regidors de CIU, mentre que 8 membres del PSC i 2 del PP van votar en contra. El grup municipal d'ICV-EUiA era la força política decisiva que podia fer decantar la proposta cap a un dels dos cantons. Dos dels seus regidors s'hi van abstenir, alhora que 5 van votar-hi en contra. D'aquesta manera, ICV-EUiA barrava el pas a aquesta consulta popular. En d'altres ocasions però, aquest partit s'ha manifestat públicament a favor del dret a l'autodeterminació i la democràcia per als pobles de Palestina o del Sàhara. Segons un membre de la Plataforma pel Dret a Decidir, ICV-EUiA ha votat en contra en diverses poblacions del cinturó de Barcelona en clau electoral pensant que els immigrants espanyols hi estan en contra.

La pujada d'impostos per a un 75% dels guals ha estat abusiva i irracional per a aquells que els paguen, mentre que un 25% dels guals continuen sense donar-se d'alta, i per tant no paguen impostos. Uns 400 guals continuen en aquesta situació irregular des de fa anys per IRRESPONSABILITAT de l'equip de govern.

Si la discriminació entre aquell que paga de forma abusiva i aquell que no paga és intolerable, molt més encara quan és la pròpia Administració pública qui no segueix les normes ni les ordenances que ella mateixa ha aprovat, i que han de tenir la mateixa aplicació per a tots.

Un altre fet important és el que s'ha anat produïnt en aquests dos darrers anys, coincidint amb la responsabilitat en Via Pública de J.L. Fernández Burgui. Així doncs, s'han concedit privilegis individuals amb l'autorització d'espais públics per a usos privatius. Aquestes decisions polítiques són inacceptables, discriminatòries, capricioses, irregulars i contràries a la llei, perquè no se sostenen sota cap norma ni ordenança. Alguns d'aquests casos els reproduïm en fotografies.

La Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes considera que aquest perillós batibull a la via pública s'està generalitzant: pilons a tort i a dret sense criteri a les calçades, pilons a les voreres sense cap justificació tècnica, triangles que ocupen fins a dos metres, encara més grans que els propis guals. Greuges comparatius, amiguismes. No és casual que circuli entre el veïnat que la ciutat de les roses s'està convertint en la ciutat dels pilons.

Davant de la permanent negativa de l'Ajuntament a donar-nos les informacions que sol·licitem, reclamem una AUDITORIA INDEPENDENT que permeti conéixer de forma veraç i rigurosa les dades sobre les llicències d'activitats, els permisos de guals, i les actuacions que es duen a terme fora de la normativa de la via pública. Demanem els resultats, i demanem que siguin d'informació pública.

Tota instal·lació d'enllumentat públic és considerada d'alt risc, si atenem a les condicions de seguretat: té per funció crear les condicions de visibilitat adequada, garantir la seguretat per a les persones i els béns, i afavorir l'ambient social i la qualitat de vida.

Si examinem i verifiquem les condicions descrites amb la situació real a la nostra ciutat, comprovem que existeix un gran desfasament. Les avaries els caps de setmana, festius, vacances, etc, es mantenen durant dies i dies sense cap reparació. Les apagades que tenen lloc a partir de las 22:00 hores deixen zones de la ciutat amb poca o gens de llum, ja que no hi ha servei de guàrdia. En dies de pluja, els problemes es generalitzen amb massa freqüència.

La nostra queixa principal és la manca d'enllumenat, però afegim d'immediat que les causes són conseqüència de la inexistència d'un pla de manteniment i de les revisions periòdiques de caràcter normatiu i obligatori. Ens trobem que hi ha fanals que no es canvien fins que no s'han esgotat totalment, que produeixen una quantitat ínfima de llum, consumint el mateix o més fins i tot que aquells que funcionen correctament. No netegen els difusors ni revisen les connexions ni els elements elèctrics auxiliars...Patim un sistema totalment obsolet, gens recomanable des de cap plantejament tècnic.

Interessa ressaltar l'elevat cost econòmic d'aquest sistema de canvi unitari de fanals i de manteniment. L'estalvi econòmic en materials no té comparació amb els costos que es dediquen a la mà d'obra. La manca de manteniment comporta grans costos econòmics en la rehabilitació d'instal·lacions i elements, a banda de ser un pèssim sistema de servei públic.

Les AAVV ja fa temps que comprovem l'abandonament que s'està produïnt en aquest servei tan important, i critiquem i reclamem un canvi radical d'estratègia, perquè el servei actual no compleix els estàndards mínims de qualitat.

Amb data de 19/05/2009, la federació va presentar una instància a l'ajuntament per sol·licitar resposta per escrit a les següents dades: 1) persones nomenades oficialment com a instal·ladors autoritzats, 2) empresa de manteniment de les instal·lacions elèctriques, 3) personal de guàrdia en dies festius. I afegint que: "si no rebem resposta, posarem aquest tema en coneixement de la Delegació d'Indústria de la Generalitat".

La instància no ha tingut resposta, com no la tenen la immensa majoria d'instàncies. La Federació en defensa dels drets dels ciutadans, en representació dels nostres associats i a la llum dels nostres estatuts, exigirem el compliment del Reglament Electrònic de Baixa Tensió.

Intervenció de la Federació d'AAVV davant del Ple municipal (24/11/2009)

La Federació d'AAVV considera que la pujada de l'IBI suposa un abús intolerable de l'equip de govern. En els darrers cinc anys, l'increment de l'IBI ha estat del 47,5 %. I les Ordenances Fiscals, d'un 15%. En el mateix període, l'increment de l'IPC serà d'un 8,3%, fet que representarà un diferencial superior al 29%. I tot en un moment de greus problemes i de retallades econòmiques per a la majoria de famílies, i quan els valors cadastrals han baixat del 30 al 40% i segueixen amb tendència a la baixa.

Tornem a sol·licitar davant d'aquest Ple que l'increment sigui proporcional a l'IPC, als valors actuals de las vivendes i als serveis rebuts. La Federació critica la nefasta gestió econòmica de l'Alcalde. En aquests anys, les aportacions econòmiques de la Generalitat i de l'Estat han estat molt importants. Les dades que aportem són concloents. Els ingressos corrents (Cap. IV) de 2005 a 2010 han estat de 74,8 Milions d'euros. I els ingressos de capital (Cap. VII) de 2005 a 2010 han estat de 42,2 Milions d'euros. Si dividim aquestes dues quantitats entre sis anys, el promig suposa una aportació de 19,5 Milions d'euros per any.

I la situació general de la nostra ciutat ha empitjorat en la majoria de serveis. Hem criticat amb la major duresa possible el funcionament dels serveis municipals: residus, neteja, jardineria, manteniment de la ciutat, etc. És escandalós que el 2004 la contracta de residus costés 858.000 euros, i el 2010 costi 1.391.102 euros: Increment del 62%; que la neteja viària l'any 2004 costés 857.200 euros, i que el 2010 costi 1.350.000 euros: Increment del 57,4%; que la jardineria el 2004 costés 737.440 euros, i el 2010 el pressupost sigui de 1.504.838 euros: Increment del 104 per cent.

El Sr. Alcalde té una teoria equivocada o interessos que desconeixem en el funcionament d'aquests serveis; la negativa a la convocatòria de les Comissions de Seguiment és una dada significativa. Ens preocupa l'endeutament del nostre Ajuntament. Ara estem en 20,8 Milions d'euros, i en aquest any aquesta xifra s'incrementarà en 493.000 euros. I tot això quan un dels principals objectius del Sr. Vázquez, era reduir l'endeutament, objectiu amb el que coincidíem en origen. Durant anys, les AAVV hem criticat que es redueixi els polítics a plena dedicació, els càrrecs de confiança, les estructures jerarquitzades, i hem demanat que les despeses ordinàries i de funcionament s'equilibrin als ingressos reals.

El nostre plantejament no anirà enlloc davant de l'inepte estil polític que impera en el nostre Ajuntament. La immediata conseqüència de l'endeutament la trobem en el capítol d'interessos i devolució de capital (4 Milions/ any), en un moment en què els interessos s'han reduït un 66,7%. Tot i així, el nostre Ajuntament ha de pagar 10.775 euros diaris, que equivalen a 1,8 milions de pessetes.

Que davant de la situació de crisi econòmica sostinguda, l'equip de govern es proposi una inversió de 11,4 Milions d'euros per l'any 2010, és d'una irresponsabilitat o inconsciència total. Tan sols es pot percebre aquesta despesa com a preparatiu de la campanya electoralista municipal, campanya que anirà a càrrec dels ciutadans, en què gastaran el que no tenen.

Manifestem el nostre desacord absolut amb la petició dels 2,5 Milions d'euros en préstecs imputats al Soterrament. Aquestes obres pertanyen a la infraestructura supramunicipal, i han de ser finançades per el seu propietari: l'Estat. Ens reafirmem en què la zona esportiva és un espai de propietat pública comprat, permutat i expropiat amb finalitats esportives. El fet que el Sr. Alcalde denegui la sol.licitud de reunió de la plataforma "pro soterrament complet" per discutir el problema del finançament, la modificació del Pla General Metropolità, etc., està generant una gran desconfiança a la ciutat sobre les propostes de l'equip de govern. El Sr. Alcalde prova de resoldre'ls amb anatemes a les Associacions Veïnals, i amb acusacions difuses que som portaveus dels grups de l'oposició.