Segons els informes elaborats pel Col·legi de registradors de la propietat, béns mobles i mercantils d'Espanya, les vendes de pisos a la província de Barcelona han passat de 96.956 durant l'any 2006 a unes 29.743 durant l'any 2009. Aquestes xifres fan referència tant a la venda de pisos nous com usats, per tant, això suposa una caiguda molt considerable de les vendes d'habitatges. Aquesta caiguda té unes repercussions directes sobre els promotors privats que han engegat les obres, però també per als Ajuntaments que veuen reduits els seus ingressos derivats de la requalificació de terrenys, la construcció i la producció d'obra nova. Durant el mes de febrer, Televisió de Catalunya va realitzar un 30 minuts, que sota el títol "S'ha acabat la festa", analitzava aquesta qüestió. Segons el reportatge, el beneficis de la construcció per a les Administracions locals també recauen en el fet que, un cop les obres han finalitzat, damunt d'aquestes hi repercuteixen unes taxes, com l'IBI (Impost sobre Béns Immobles), llicències d'obra i unes plusvàlues derivades de la venda.

Tot i la crisi econòmica, a la capital del Baix Llobregat es mantenen tots els projectes de requalificació i construcció que es preveien al Pla d'Habitatge 2006-2010. La conjuntura econòmica no ha fet modificar ni una coma d'aquest Pla i es manté la voluntat de construir pisos a sectors com la zona centre i Mas Lluí, malgrat la forta oposició veïnal. L'Ajuntament justifica aquestes actuacions amb la vivenda de protecció oficial, ja que a tots els plans previstos (Bon Salvador, Hoesch, Anselm Clavé, Torrent del Duc, Soterrament, Egea, Sector Falguera i Fàbrica de les tovalloles) hi haurà vivenda de protecció oficial en règim de venda o lloguer.

Al febrer de 2008, el Butlletí número 431, feia públic que el Pla de Vivenda, "que preveia la construcció de 600 noves viviendes socials en un termini de quatre anys", travessava el seu equador, amb més de la meitat dels pisos en procés de construcció. En total, es tractava de 346 habitatges dels sectors Bon Salvador, Can Bertrand i Hoesch. Un any més tard, la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes (FAVV) feia públic un text on denunciava el deteriorament del sector Hoesch: "Més de setanta metres de tanca d'acer inoxidable arrancats i desapareguts. Un centenar de metres de cable d´acer desaparegut. El 80% dels arbres, oliveres, magraners, estaven totalment secs, i altres, agonitzant". En aquest text la FAVV assenyalava que els costos de rehabilitació de la zona deteriorada anirien a càrrec de l'Ajuntament i, per tant, dels ciutadans.

Ara sembla que és el torn de la zona d'Anselm Clavé, darrera la piscina de l'escorxador on, segons el Butlletí número 434, "es preveu la construcció d'uns 140 nous habitatges, 60 dels quals seran en règim de protecció oficial. També està previst ubicar-hi un hotel, així com tres naus per a la instal·lació d'indústries netes". Un cop aquesta zona estigui edificada, caldrà començar a oferir els serveis corresponents, els quals tindran uns costos per a l'Administració local. Més endavant serà el torn de la zona del Torrent del Duc i el barri centre.

En tots els casos, cal tenir present que nous habitatges són nous ingressos, però també són nous equipaments i serveis, cosa que vol dir noves despeses. Per liquidar aquestes noves despeses, els Ajuntaments acostumen a iniciar nous processos de construcció i requalificació, ja que les taxes no generen prou ingressos per cobrir les despeses del poder local. Però el sòl de Sant Feliu és limitat i les perspectives econòmiques no garanteixen la compra dels nous habitatges. L'Administració local, per tant, té unes perspectives de futur no gaire esperançadores.

Pel que fa al Soterrament al sector centre, "la proposta, que implica modificar el Pla General Metropolità, inclou construir 660 pisos per poder pagar amb l'aprofitament urbanístic la part de la futura obra de cobriment de la línia que cor-respon a l'Ajuntament", segons publicava El Periódico el dia 9 d'abril. L'Associació de Veïns i Veïnes del barri Roses Castellbell ha posat de manifest la seva oposició amb pancartes i cartells a la zona afectada. El mes de novembre de 2009, la FAVV denunciava que "el patrimoni públic consolidat des de fa molts anys no pot reconvertir-se en propietat privada per complir uns compromisos que poden, i han de tenir, altres fonts de finançament". L'equip de govern ha tirat endavant l'aprovació del projecte sense comptar amb aquestes veus crítiques. El president de la FAVV, Silvestre Gilaberte, ha denunciat l'hermetisme de l'Administració a escoltar i, sobretot, a tenir en compte les seves propostes, tant pel que fa al Soterrament, com al finançament, l'IBI, els residus i altres aspectes de la política local.

L'atzucac del totxo, és a dir, el car-reró sense sortida al qual porta la lògica d'edificació, ofereix a la ciutat un futur d'endeutament i impostos més elevats. Per sortir d'aquesta espiral, cal que l'Administració local dediqui els seus esforços a trobar noves vies de finançament. Aquesta, però, és una tasca que cal que facin de manera conjunta, com a ciutat, l'equip de govern, l'oposició i les entitats sense ànim de lucre, que treballen amb la voluntat d'aconseguir un altre model de ciutat. És l'hora, per tant, de començar a treballar per sortir d'aquest laberint i trobar nous camins, com poden ser l'autogestió (en l'àmbit de residus, energia i habitatge) o les cooperatives municipals, que generen despeses, però també ingressos pel fet d'oferir els seus serveis al sector públic i privat, i d'una forma més sostenible que a cop de requalificació urbanística.