Paz Dorado ha estat condemnat a dos anys de presó per desviació de fons públics i és propietari de molts dels terrenys on l'Ajuntament de Sant Feliu pretén realitzar alguna actuació urbanística.

El grup municipal d'ICV-EUiA, amb Jordi San José al capdavant, ha denunciat públicament a través de diversos textos la manca de transparència de l'Equip de Govern pel que fa a l'operació relacionada amb la Sala Ibèria.

En aquests textos, a principis d'any San José qualificava l'operació de "massa tèrbola" i amb "olor de socarrim i opacitat" després que PSC i CiU volguessin, segons ell, donar llum verda a la despesa de 2,7 milions d'euros sense els informes legals corresponents i al marge de qualsevol debat al Ple. Durant aquest mateix Ple, l'Alcalde va negar la paraula a l'interventor en el moment que el mateix posava de manifest les insuficiències informatives i procedimentals de tot el procés i proposava la suspensió de l'opció de compra fins a la resolució d'aquestes insuficiències.

Un altre dels aspectes que denunciava San José són les presses per comprar la Sala, ja que al desembre de 2008 l'Equip de Govern ja volia aprovar els tràmits de compra tot i que l'opció no vencia fins l'octubre de 2009. Davant d'aquesta situació, el gener de 2009, ICV-EUiA van presentar una instància on demanaven una taxació independent i un procediment acceptat per tots els grups municipals. El text es qüestionava "què tenen a amagar?" Vázquez i Burgui si rebutgen aquestes dues peticions i finalitzava afirmant que "Sant Feliu no pot tolerar ser governada per persones que generen la més mínima sospita d'acord amb empresaris que han defraudat diners públics".
San José qualificava l'operació de "farcida de dubtes fins al capdamunt" en un text on explica com l'Alcalde va negar l'entrada a la Sala Ibèria del taxador proposat pels regidors d'ICV-EUiA que havia de valorar el preu actual de la Sala, amb l'objectiu segons ell, que "amb diners de tots" no haguem de pagar "per exemple, favors a ningú. Per exemple, a cap Paz Dorado.". El text acaba amb una advertència referint-se a l'Equip de Govern: "Que potser creuen que tothom callarà sempre?"

Efectivament, segons explica Jordi San José en un altre escrit en referència a una nova taxació, "la resposta de l'Alcalde va ser clara: No" i afegeix que, al grup municipal d'ICV-EUiA "ens estranya molt i molt que es doni per bona una valoració (la privada, d'Ibertasa, febrer de 2005)". En aquell moment, ICV-EUiA realitza una tercera petició d'informació sobre diversos punts concrets adreçada als serveis tècnics, jurídics i econòmics municipals per tal de garantir la transparència de l'operació.

El dia 20 de febrer de 2009, ICV-EUiA i ERC realitzen una roda de premsa "sobre els dubtes persistents i la pressa en la compra de la Sala Ibèria".

Cinc dies més tard, durant el Ple Municipal es va aprovar la compra per 13 vots a favor (8 PSC, 3 CiU, 2 PP) i 8 en contra (7 ICV-EUiA, 1 ERC).

Gairebé un mes després, el Govern Municipal va convocar un Ple Extraordinari a les 13:00 h per parlar de la Sala Ibèria. Carles Soriano d'ERC afirma que "un cop més fan una cosa estranya en aquest tema". El següent pas que ERC i ICV-EUiA realitzen conjuntament és la presentació d'un seguit d'al·legacions on denuncien que l'Equip de Govern ha incomplert el Reglament Orgànic Municipal i ha negat els drets als regidors i regidores a l'entregar la informació completa de l'expedient només tres hores abans de la seva aprovació.

Finalment, en un article publicat al butlletí, ICV-EUiA assegura que "tenim l'evidència que la Sala Ibèria es va valorar per damunt del seu cost l'any 2006". Denuncia que l'Alcalde s'ha negat constantment a realitzar una nova taxació de manera que segons aquest grup municipal "PSC i CiU només han aconseguit que es mantinguin tots els dubtes raonables sobre la compra de la Sala Ibèria".

Cal tenir en compte que davant d'aquestes presumptes irregularitats, la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes va proposar a aquests dos grups de l'oposició de realitzar una taxació independent a càrrec de la "Societat General de taxacions", una de les tres entitats autoritzades per la Generalitat per fer tot tipus de taxacions. Sorprenentment ERC i ICV-EUiA van rebutjar la proposta. D'aquesta manera i degut a l'alt cost econòmic que comporten aquest tipus de tràmits que els ciutadans i les entitats de base no poden assumir, els partits polítics governants han quedat al marge de possibles processos judicials.

­El "Baròmetre Global de la Cor-rupció" de 2007, elaborat per la ONG Transparency International, conclou que els partits polítics són la institució més corrupta segons l'opinió de la ciutadania de l'Estat espanyol. El cas del famós 3% va posar de manifest com els partits polítics s'encobreixen entre ells. També fa poc, Jordi Pujol, arran d'una entrevista a TV3, va assegurar en relació al "Cas Pretòria" que "millor no tirar del fil perquè podrien prendre mal tots plegats".