Per a la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes (FAVV), els pressupostos municipals i les liquidacions anuals són, des de sempre, un punt de gran interès ciutadà pel significat que tenen en la verificació de la gestió que fa l'equip de govern amb els nostres impostos i la qualitat dels serveis municipals que rebem.
Cada any, reclamem a l'equip de govern que informi la ciutadania, detalladament i de manera pública, de la seva gestió econòmica, i cada any ens veiem obligats a esperar les dades en el Ple Municipal on, obligatòriament, han de presentar la liquidació per tal de poder conèixer les grans xifres, xifres que hem de reelaborar per tal de fer més fàcil la seva interpretació.
Els ingressos municipals demostren que al nostre Ajuntament no li ha arribat la crisi econòmica.

Capítols d’ingressos:

L’increment en els ingressos ordinaris del 2008 al 2009 ha estat d’un 2,9% i, tot comptabilitzant els ingressos totals, l’increment suposa un 11,1% en relació a l’any 2008.

Aportació d’altres administracions (Capítols IV i VII, Estat, Generalitat, Diputació):

L’increment en relació a l’any 2008 suposa un 24,7% en els ingressos d’altres administracions.

Despeses financeres, interessos, amortitzacions (capítols III i IX):

La baixada dels interessos ha tingut un efecte molt positiu en els comptes municipals. L’any 2008, la despesa dels capítols III i IX va suposar 4,995 milions, mentre que l’any 2009 ha estat de 3,967 milions, cosa que suposa un 25,9% menys en aquest capítol de despeses.

Conclusió sobre els ingressos:

Les dades aportades, que són les liquidacions oficials, demostren clarament que els ingressos ordinaris i totals experimenten increments molt importants en relació a l’any anterior, per tant, la situació econòmica, si la contenció de despeses fos racional, resultaria molt positiva i no tindria cap justificació l’increment de l’IBI del 12% de mitjana.

És important observar com l’any 2005 els ingressos del capítol I eren superiors a les despeses, i com l’evolució de les despeses manté una tendència a l’alça de desequilibri cada vegada major (passem de 1,072 milions en positiu l’any 2005 a 1,439 milions en negatiu l’any 2009). Tot plegat, tot i tenir increments en aquests darrers anys del 10 i del 12% en l’IBI.

De la mateixa manera que en l’apartat anterior, el desequilibri entre ingressos i despeses és, cada any, superior; mentre que el desfasament l’any 2005 era de 4,549 milions d’euros, l’any 2009 és de 6,341 milions d’euros, sense que els serveis que han percebut els ciutadans hagin millorat, tot el contrari: la neteja, els residus, la jardineria, el manteniment de la ciutat, etc. han patit un gran deteriorament en aquest darrer període.

El diumenge 20 de juny, va culminar la feina de més de quatre mesos per poder dur a terme, a Sant Feliu de Llobregat, un referèndum sobre la independència. La jornada va concloure amb una participació del 8'6% del cens ampliat, és a dir, majors de 16 anys i persones immigrades empadronades a Sant Feliu, amb o sense la nacionalitat espanyola. Tot i que la participació va ser escassa, la valoració de Sant Feliu Decideix ha estat positiva pel fet d'haver pogut realitzar la consulta i per la mobilització generada amb aquest motiu. Segons Bernat Dausà "la celebració de la consulta en si mateixa ja és un èxit perquè, entre d'altres elements, hem pogut demostrar al consistori que sense cap subvenció i amb una col·laboració escassa s'ha pogut oferir a la ciutat la possibilitat de votar en una consulta popular".
Les urnes que van recollir més vots al llarg del 20 de juny es van concentrar al Centre Parroquial i a l'Ateneu Santfeliuenc. La localització de suficients urnes en diversos barris de la ciutat va ser una de les mancances del dia 20, ja que van faltar locals i gent ja que calia gestionar la votacio tot complint amb una normativa electoral molt estricta, malgrat no ser vinculant. Per tal de solucionar aquesta mancança, es van instal·lar urnes mòbils, que recollien vots en diferents barris de la ciutat durant algunes hores. Cal dir, però, que Sant Feliu Decideix va poder comptar amb una seixantena de voluntaris i voluntàries, de diferents edats i entitats, que van treballar durant tot el diumenge. El resultat, doncs, es pot considerar proporcionat als recursos humans i econòmics de què ha disposat Sant Feliu Decideix.
Des del seu naixement, Sant Feliu Decideix s'ha caracteritzat per aglutinar gent de diverses entitats culturals, socials i polítiques, entre les quals hi havia alguns membres de partits constitucionals. Tot i això, aquesta plataforma ciutadana ha treballat incansablement per reiterar la voluntat democràtica, més enllà de les sigles de cap partit o de la voluntat d'obtenir un vot favorable o contrari a la sobirania d'una part dels territoris de parla catalana. "Tant sí, com no, vota!" era el lema que conjugava aquests esforços per manifestar la importància d'una consulta ciutadana d'aquestes característiques.
Aquests esforços per defensar el referèndum més enllà d'una posició concreta, va permetre que els votants contraris a la sobirania de Catalunya reunissin 294 vots, una xifra petita, però significativament més alta que la d'altres municipis on la participació general ha esta superior. Els esforços de Sant Feliu Decideix per convertir el 20 de juny en una jornada que aprofundís en els valors democràtics, no va tenir cap mena de ressó per part de l'Ajuntament, malgrat que el govern va aprovar una moció favorable a la consulta. La web del consistori no ha fet cap comunicació referida a la consulta ni abans ni després d'aquesta. El departament de comunicació no va anunciar-la ni en va comunicar els resultats.

El dia de la consulta
A dos quarts de vuit, els voluntaris començaven a trobar-se davant de l'Ateneu Santfeliuenc, que va servir de seu per a Sant Feliu Decideix, així com per a la Coordinadora nacional de les consultes. D'aquesta manera, des de primera hora del matí, també els mitjans de comunicació s'instal·laven a la Sala d'Actes de l'Ateneu per donar cobertura a la jornada en què més de mig milió de persones estava convocat a votar.
Entre imatges d'Estelí se succeïen les trucades, connexions i converses entre col·legues que intentaven saber la darrera hora de les consultes; algun incident a Mataró, imatges d'algun votant destacat i sobretot la xifra de participació, eren les informacions que buscaven els periodistes desplaçats fins a la capital del Baix Llobregat.
Els observadors internacionals encarregats de supervisar el procès, donaven la mà a dos voluntaris mentre Televisió de Catalunya els enregistrava. Alhora, els responsables nacionals de les consultes contrastaven amb els criteris dels responsables locals. Els interessos d'obtenir un rendiment polític que s'evidenciaven a cada roda de premsa, no trobaven acollida entre els voluntaris santfeliuencs, més interessats a obtenir una bona participació i en què totes les persones poguessin participar, que no pas a sortir a la foto.
A les onze de la nit es va fer la dar-rera roda de premsa amb tots els vots escrutats a excepció de Mataró. Va ser el moment de les valoracions, i Sant Feliu Decideix va valorar positivament la participació i que s'hagués fet la consulta a la ciutat, però els mitjans, estaven més interessats en els titulars de les cares conegudes. Les valoracions de la Coordinadora van canviar el rumb i es van dirigir cap a la comparació amb el referèndum de la Diagonal, on el pressupost (3 milions d'euros) i la participació (un 12% dels cens) no van ser gens proporcionats.

L'Alcalde de Sant Feliu utilitza el dret a vet per ignorar la moció presentada per Sant Feliu Decideix

Dimarts 25 de maig el Ple municipal de Sant Feliu de Llobregat va aprovar la moció presentada per la Plataforma Sant Feliu Decideix (SFD) . En una votació molt ajustada, el text presentat es va aprovar per onze vots favorables (Iniciativa per Catalunya-Verds, Convergència i Unió i Esquerra Republicana) i deu vots contraris (Partit Socialista de Catalunya i Partit Popular). Però malgrat l'aprovació per part del ple, l'Alcalde, Juan Antonio Vázquez va emprar el seu dret a vet, per anunciar que "malgrat la decisió favorable a la moció, per la majoria del ple, la institució municipal no pot dur a terme aquesta moció". Segons Vázquez, la manca de regulació d'aquestes consultes i la possible confrontació amb la legislació vigent, impedeix que l'Ajuntament doni cap mena d'espai o reconeixement a la consulta. Des de SFD es va qüestionar aquesta posició, ja que recentment, altres alcaldes socialistes, si que han donat suport a les consultes. És el cas, per exemple, de l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, que a més és President de la Federació de Municipis de Catalunya i diputat adjunt a la presidència de la Diputació de Barcelona.

Segons Juan Antonio Vázquez, el problema de l'acord que promovia el text, estava a dos, dels cinc punts de la moció. Per una banda el punt on es sol·licitava "el reconeixement a les entitats i associacions de la ciutat que han iniciat el moviment  per promoure una consulta sobre la sobirania del nostre país". I en segon lloc, en la demanda d'un acord favorable a que l'administració "col·labori en la logística en el mateix sentit de col·laboració que fa amb les altres entitats de la ciutat".

Des dels grups municipals d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), és va lamentar la posició de l'alcalde, i que no es recolzés una consulta que, més enllà d'estar d'acord o no amb la sobirania de Catalunya, promou la participació ciutadana. Convergència i Unió, per la seva banda, va donar el seu vot favorable a la moció, però com a socia de l'equip de govern, no va intervenir per reclamar el vot favorable a l'Alcalde.

Un regust agredolç

En finalitzar el ple, els membres de Sant Feliu Decideix van posar de manifest la seva indignació i alegria amb un regust agredolç de la sessió plenària. La indignació davant la decisió d'un Alcalde d'ignorar el Ple Municipal. I l'alegria pel suport rebut per la resta de grups municipals. Amb els ulls fixats al 20 de juny tots coincidien en que calia començar a treballar, des d'aquell precís moment, per trobar espais i fer de la consulta un èxit de participació.

Aprofitant la fira de maig, la Plataforma Sant Feliu Decideix ha començat a demanar el vot anticipat. Al llarg de dissabte i diumenge, la plataforma que promou una "consulta sobre la independència de nació catalana" ha començat a recollir els primers vots anticipats. Segons els membres de San Feliu Decideix, la fira de primavera ha permès votar unes 450 persones, que són un 1'2% de la població amb dret a vot.

Segons un membre de la Plataforma; "la participació és un element a tenir en compte alhora de valorar la Consulta, però recordem que l'essència de la Plataforma, es basa en la llibertat per decidir, i per tant, també hem de respectar aquells que no volen fer-ho". La Fira de Primavera ha permès fer el primer contacte amb la ciutadania, amb l'horitzó del 20 de juny com a data per la realització de la consulta. La pregunta que poden votar tots i totes les santfeliuenques majors de 16 anys és: "Està d'acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social?". A la mesa electoral hi ha doncs la possibilitat de votar sí, no, o en blanc.